Deixa arribar allò que arriba, deixa marxar allò que marxa.
La meva "pitxor" sesshin. El zafu no em vaprou bé. Mal a les cames, mal a l'esquena,
mal de cap. Fantàstic!
Hores intentant estar present en el mal de cames i d'esquena, no separar-me, acollir el dolor. A estones somnolència, fins i tot fent de pilar! Aridesa total, ni una excletxa de llum. I com a propina, la matinada de l'últim dia una mica d'insomni i lleuger episodi d'ansietat.
I lo de sempre, ja sabeu. Hores i hores de zazen, kinin, els sutres, samu, dieta vegetariana frugal, bastant silenci. I la shanga. El kusen, rés extraordinari: allò que ja sé des de fa bastants anys. La frase que he escrit a dalt tampoc m'és desconeguda. Però fer-la meva, be valdria totes les sesshins del mon i tota una vida.
I no obstant, no sé perquè ni de quina manera, aquest matí he entrat en aquell lloc lluminós a on no hi ha egoisme ni separació. Ja sabeu.
No ho entendré mai. Joc de neurotransmissors i companyia? Segurament. Però també unes paraules clau: RENDICIÓ, ENTREGA, DETERMINACIÓ, AMOR, COMPASSIÓ.
1 comentari:
Pues es genial!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada