dimarts, 30 de desembre de 2014

Ahir vaig veure que en un programa a la tele preguntàven a joves pel carrer si creien o no en Déu. Penso que és una pregunta sense cap sentit si abans no es deixa clar què és Déu. I si això es deixa clar, llavors tampoc té sentit, perquè no es tracta de creure.

La gran pregunta és si experimentes o no a Déu. 

I llavors les grans categories tradicionals: teisme, ateisme, agnosticisme ... deixen de tenir sentit. Pura especulació de la ment egoista.

(amb tot el respecte i veneració per totes les persones de tots els temps que, malgrat caure en aquesta especulació,  més enllà de la ment egoista han fet aquesta experiència)

2 comentaris:

Elisenda Ortega ha dit...

Crec que la pregunta era mal formulada però per desconeixament, Hi ha molta gent que creu que Deu i religió son la mateixa cosa, si no ets religiós no creus en De i, naturalment, aquest Deu continua sent el de sempre, es a dir un Deu jutge, pare, dictador de normes que et fan bo o dolent, etc. Com poden preguntar una cosa tan íntima pel carrer? Recordes el bell poema "Amb quin nom he de nombrar-te..."
Tens tota la rao, Deu es íntim, s'experimenta dins d'un mateix i no hi paraules per explicar.ho. Molts petonets a tots!

Siddharta ha dit...

Elisenda, gràcies pel comentari! Si, aquest poema és magnífic!

El problema és que som molt ignorants sobre l'assumpte més important de la vida. Ens nutrim de tòpics, de religions i de filosofies que en el fons no entenem i que, en qualsevol cas, no hem construit nosaltres. Trobar un sentit a la pròpia vida és un assumpte essencialment i tremendament personal!

Petons!