dimecres, 31 de desembre de 2014

I per acabar l’any, una mica de Filosofia.



I per acabar l’any, una mica de Filosofia. De jovenet això em fascinava. Però ara crec que no és essencial pel treball espiritual que, per a mi i seguint l’ensenyament del Buda, és essencialment pràctic: resoldre el problema del sofriment. Però ho trobo divertit i per això ho vull compartir amb algu que tingui la paciència (i el temps!) de llegir-s'ho.

Les tradicions filosòfiques i religioses han especulat molt sobre la naturalesa de la consciencia.  És la consciència un fenomen emergent de l’activitat neuronal, que depèn essencialment de ella i desapareix quan les neurones es moren? O és una entitat immaterial, eventualment connectada a l’activitat neuronal però no de manera intrínseca, i que pot perdurar després de la mort de les neurones?

Quan en les meves classes de Mecànica Clàssica començo amb les lleis de Newton, sempre començo amb la pregunta: “Perquè es mouen els cossos?” i la resposta (a mode de postulat fonamental): “Perquè altres cossos actuen sobre ells a través del que anomenem forces”. I això no és diferent en Mecànica Quàntica: els cossos es mouen degut a la interacció amb altres. 

La conseqüència de tot això és que només la matèria-energia pot actuar sobre la matèria-energia. Rés suposadament “espiritual”, és a dir, transcendent a la matèria-energia pot actuar sobre ella. Per entendre’ns: els miracles no poden existir. Evidentment que poden haver-hi fenòmens misteriosos deguts a interaccions encara desconegudes, generalitzacions de les lleis de la Física actual que encara no coneixem.  Podria ser. Però no hi ha lloc per cap acció sobre “el mon material” provinent d’un “mon sobrenatural”. Si això és veritat o no, no ho sabem del cert, però en qualsevol cas és el postulat fonamental sobre el que es basa la Ciència. El concepte de Llei Científica. 

Llavors el concepte d’una ànima espiritual amb una voluntat i lliure albir, capaç d’actuar lliurement en un sentit o un altre desapareix, és a dir, és contrari al postulat fonamental de la Ciència, perquè res espiritual pot actuar sobre la matèria-energia. Les nostres accions són simplement el resultat de les lleis del Cosmos, a través de la biologia i de la psicologia, per complexa que sigui.   

Però tot i així, queda un foradet per una possible consciència immaterial. L’Observador. Encara que cap principi espiritual pot actuar sobre la matèria, no és contradictori amb la Ciència, que la matèria pugui afectar a una entitat immaterial. Allò que es dona compta, que sóc jo, podria ser immaterial. Llavors encara que jo no puc determinar els actes que l’Univers fa a través d’aquest organisme humà, me’n adono. Jo no faig rés però sóc el que es dona compta, l’Observador. 

Només és una possibilitat. Però crec que està d’acord amb alguns textos que he llegit sobre Advaita-Vedanta. 

Però no ens capfiquem, i durant aquest any nou 2015 practiquem la plena consciència a la vida quotidiana, la compassió, la rendició i, sobretot, zazen.

2 comentaris:

petitcalfred ha dit...

Aquest és bàsicament el postulat d'alguns mentres Advaites actuals amb un punt científic, com ara Gary Weber.

Salutacions!

Siddharta ha dit...

Gràcies pel comentari! Si, efectivament. També ho explica en Ramesh S. Balsekar, deixeble de Sri Nisargadatta Maharaj, a "El Buscador es Lo Buscado".

Una abraçada!