diumenge, 12 de setembre del 2010

rendir-se

Sovint parlo de la “rendició” o l’”entrega total” en aquest blog, una actitud que per a mi és fonamental. No voldria que es mal interpretés. Quan parlo de rendició no vull pas dir passivitat, passivitat davant de les adversitats o els problemes o les injustícies, etc. Res de tot això!

Quan parlo de rendició vull dir acceptació de la Realitat tal com és. D’allò que és, sense condicions, sense reserves. No discutir amb la Realitat (Això ho expliquen molt bé Toni Parsons, o Byron Katie, o el mateix Ramana Maharshi). Si tinc fred em poso un jersei, però no m’amoïno perquè això contaria les meves expectatives. Si em diagnostiquen un càncer, procuro buscar-me un tractament i viure el millor possible el temps de vida que em quedi, però no em crispo, no començo a menjar-me el coco, no em desespero, no em deprimeixo .... Si hi ha injustícia, procuro lluitar contra la injustícia, però mai amb odi, lluitar simplement perquè és el meu deure. Puc lluitar molt, però interiorment haver-me rendit. Paradoxa! Però és així ....Rendició vol dir moltes coses. Per exemple, acceptar la meva pròpia realitat: el meu origen, les meves arrels, la meva família, la meva vida passada, els meus defectes, els meus errors, les meves virtuts, tot allò que jo sóc. Abraçar Tota la meva realitat. Lo agradable, lo desagradable. No queixar-me mai interiorment de res. Això no vol dir que si una cosa no m’agrada, la intenti canviar. Com quan tinc fred i em poso un jersei, o tinc gana i menjo. Però no m’enfado amb el fred o amb la gana.

L’entrega és semblant. Un (el?) punt central de la tradició cristiana és que Jesús s’entrega per la salvació de tota la humanitat. Els sants de la tradició cristiana entreguen la seva vida, tot allò que són i tenen per els demés. Suporten qualsevol cosa que la vida els hi porta, oferint-ho a Déu per la salvació de tothom. Els místics s’abandonen totalment a la voluntat de la Divinitat. Els bodissatves de la tradició budista renuncien al seu propi alliberament per tal de poder ajudar a tots els éssers a alliberar-se. Llavors, acceptar la realitat és posar la pròpia voluntat en mans del Poder Superior, és a dir entregar-se. Això vol dir renunciar a tota idea de profit, és karma ioga, fer allò que cal fer a cada moment, independentment que sigui agradable o no. L’entrega pot ser espectacular (la mort, per exemple) o insignificant (escoltar amb atenció, paciència i afecte a un alumne que ve a plantejar un dubte) . Però l’actitud pot ser la mateixa.

Llavors per a mi, rendir-se i entregar-se és simplement una altre forma de dir “renunciar a l’ego”, deixar caure l’ego. Deixar expectatives, deixar qualsevol desig de possessió, de guany, qualsevol orgull o presumpció o superioritat (i inferioritat, també!), perdonar sempre, abandonar tot odi, rancúnia, etc etc etc.

Rendir-me i entregar-me és una actitud amb la que intento viure cada dia, cada moment de la meva vida, juntament amb mantenir l’atenció, estar present en el moment. Però molt especialment, ho practico en certs moments, com un moviment de l’esperit. Llavors, aquest moviment és la porta d’accés a la consciencia de la meva naturalesa de Buda. És despullar-me de tot, deixar caure qualsevol reserva, qualsevol engany, qualsevol trampa, quedar-me totalment nu, abandonar la meva voluntat, qualsevol desig, qualsevol rancúnia, qualsevol por, tots els esquemes i conceptes, abandonar tot, quedar-me totalment buit. I mirar de front a Allò sense nom, en silenci, amb un lleu somriure interior, amb tendresa. Això mateix ja és llum. I es nota una pressió en el pit, com quan notes el sentiment d’estimar, i alguna cosa s’obre en el centre del pit. I d’aquest punt alguna cosa s’expandeix i s’expandeix i abraça tot i tothom. I això és llum i pau i serenitat i amor. Però tot això, quan funciona, és qüestió d’un segon. Es com obrir una aixeta i que surti l’aigua. És simplement fer el moviment interior de donar-se, mirar i centrar-se en el pit i experimentar l’expansió i la llum i la pau.

4 comentaris:

Siddharta ha dit...

Bé, tot això que acabo d'escriure és molt optimista. No sempre és així.

En la vida quotidiana, de vegades oblido aquesta actitud i, per exemple, la meva acció és impura, és a dir, amb apego als resultats de l'acció. O m'enfado amb la Realitat, o em preocupo (que no és el mateix que ocupar-se!).

I alló de la llum i la pau en el moviment de rendir-me, de vegades rés de rés. Interiorment m'entrego, però segueixo tan fosc i confós com abans. Llavors és quan s'ha de treballar: "Senyor, que es faci la Teva Voluntat". I la Seva Voluntat és que segueixi ofuscat per l'egoisme, en la foscor o l'ansietat o l'apego. Llavors es segueix caminant, en la foscor, en la boira de l'egoisme. I, sobretot, practicar mushotoku, com en el zazen. I seguir estimant la meva realitat, que en aquest moment és, simplement, seguir en la il·lusió o egoisme.

Siddharta ha dit...

Quin rotllo patatero!! Paraules, paraules, paraules. Jo solament volia evitar la confusió!

Rendir-te és simplement fer-te un amb Alló, rés més! I és millor callar.

Silenci.

mikaela ha dit...

La rendición sin condiciones es verdad que se hace sin palabras.

Una vez, hace algún tiempo, entregué mi voluntad y me sentí feliz. Más feliz me sentí, si se puede decir así, saber (del verbo saber sin ninguna duda) que había sido aceptada.

Lo perdí, lo volví a encontrar, lo volví a perder.

Como dices, un rollo patatero pero cuando eso sucede es muy de verdad. O eso parece.

Siddharta ha dit...

Ane, gracias por el comentario, que me ha llenado de alegría. Tengo una temporada de mucho trabajo y de poca inspiración y pocas palabras. ¡Tengo el blog muy inactivo! Pero simplemente acepto, sigo andando, procuro rendirme, soltar el egoismo, sigo practicando. Ando, simplemente ando. Sé (del verbo saber sin ninguna duda ...) que Este es el momento de la iluminación. Y ver tu comentario ayer me puso muy contento. Ahora me pongo a trabajar en mis apuntes de Mecánica, que estoy reescribiendo.

Un abrazo bien fuerte.