Quan més gran em faig, i més depresa em passa el temps, més s'em apropa la tardor amb l'hivern, i amb la primavera i amb l'estiu. I amb les fulles que cauen ja hi vec la primavera. I amb la mort hi vec la vida. Són els batecs d'un mateix palpitar, inspiració i expiració d'un mateix respirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada