dimecres, 6 d’octubre del 2010

Caminar en la foscor.
El mateix caminar,
es torna llum.

6 comentaris:

Elisenda Ortega ha dit...

Ara ets tu l'aficionat a la poesia, eh? realment la poesia atrapa! ens diu en poques paraules - les essencials - tot allò que sentim dins nostre i que entortolliguem d'una manera complicadíssima, quan tot es redueix a "SER", "SENTIR" i "COMPRENDRE". Que lluny mi sento de vegades...

Anònim ha dit...

Creus de veritat que el caminar sempre es torna llum?
Jo no ho tinc gens clar.

Siddharta ha dit...

Estimat/estimada, moltes gràcies pel teu comentari, que manté viu aquest blog!

Estic totalment d'acord amb tu, el caminar no sempre es torna llum. Al nostre voltant veiem molta gent desorientada, caminant en la foscor i sense veure cap llum.

Però l'Evangeli de Jesús diu: "busqueu i trobareu, truqueu i se us obrirà". Hi ha éssers que encarnen la LLUM i il·luminen a tota la humanitat. Per exemple, Jesucrist, o el Buda Sakiamuni, o Ramana Maharshi, o Lao-Tsé, etc. etc. i ensenyen que el cami que porta a la Llum i l'Alliberament és possible, real. Tots tenim instants de llum i també molta foscor. Però si en algun d'aquests instants de llum, veiem clar quin és el camí, cal seguir-lo amb decisió i determinació!! Encara que després es faci fosc, és igual. Aquest és el punt!! És molt difícil, perquè s'ha d'anar a contra-corrent. Quan tot es possa en contra, s'ha de caminar, i caminar, i caminar. Es necessita fé en el propi camí, i esperit de no-profit. Podria passar que el camí no portés enlloc, potser si. Però és igual. Un camina, amb energia i entrega. I la mateixa entrega fa que l'ego caigui. I si l'ego cau, ja no hi ha volta enrera: la llum és el teu patrimoni inevitable. A això em refereixo quan dic: "el mateix caminar es torna llum".

Crec que a això es refereix el maravellós poema de Sant Joan de la Creu:
"De noche iremos, de noche,
que para encontar la fuente,
solo la sed nos alumbra".

Una abraçada,

Anònim ha dit...

Perfecte.Gracies

Llita ha dit...

Contesto a un dels anònims:
Jo crec que si camines amb el cor obert, encara que sigui en la foscor, caminar sempre es torna llum.

Siddharta ha dit...

Llita, ABSOLUTAMENT d'acord!

I caminar amb el cor obert, què vol dir? És molt difícil d'explicar, però en el fons és molt fàcil d'entendre. N'hi ha prou amb veure a una persona que camini amb el cor obert, i s'entèn immmediatament.