divendres, 1 d’octubre de 2010

Aquesta tradició oriental i mil•lenària del budisme zen, confrontada amb la civilització europea del segle XXI, amb la civilització de les comunicacions i d’internet, amb la ciència i la tecnologia.

Aquesta tradició del zen, arrelada i practicada per un científic occidental, educat en el marc estricte del pensament matemàtic basat en l’empirisme.

Aquesta tradició del zen, redescoberta en el cor mateix de la tradició cristiana.

No és extraordinari? Havia passat algun cop abans, exactament com ara, aquí, l’1 d’octubre de 2010, a les 9h13’?

No és extraordinari? Això, només això, ja és suficient per omplir de sentit tota una vida!

1 comentari:

Siddharta ha dit...

Una amiga m'ha comentat que aquest escrit és una mica críptic, que no s'entèn.

Pensant-ho bé, si que és cert. Volia transmetre la següent experiència. Em vaig sentir impactat a l'adonar-me que en mi (i en molt altres!) conflueixen dos corrents de pensament radicalment diferents (en apariència): la tradició espiritual que ve de Buda, de fa 2500 anys, i la cultura occidental moderna, científica i tecnològica. Aquest contrast tan fort es dona en mi (i amb altres persones amb característiques semblants). I per acabar-ho d'adobar, integro Budisme i Cristianisme. De cop em vaig sentir extremadament feliç de viure aquesta aventura extraordinaria de trobar-me en el vèrtex a on conflueixen, s'integren i es feconden aquests corrents de pensament i de percepció tan diversos. Certament, un repte! Però pot donar sentit a tota una vida!