divendres, 3 de desembre del 2010

I segueixo amb l’entrada sobre re-interpretar l’espiritualitat. Penso que El Zen és idoni en aquest camí per integrar l’espiritualitat i la visió científica del mon. Per això m’agrada tant! El Zen és essencialment una pràctica i un estil de vida. No està necessàriament vinculat a una cosmogonia que pugui entrar en contradicció amb els descobriments que la ciència va fent. En canvi el Cristianisme, per exemple, en les seves formes tradicionals, està vinculat a un Déu transcendent i personal, que crea l’Univers i intervé en l’Univers, una immortalitat de l’ànima (i una resurrecció del cos!) , i tot un seguit de dogmes que molt fàcilment entren en contradicció amb una visió científica. I recalco “en les seves formes tradicionals”, perquè també el Cristianisme es pot re-interpretar despullant-lo de tota aquesta teologia: anar a l’arrel de la vivència de Jesús i del seu Evangeli, com a ésser il•luminat, prescindint de tot allò que és cultural i geogràfic, d’un moment històric, d’un país concret i d’una religió concreta (Judaisme). Llavors Zen i Cristianisme es complementen i s’integren totalment. Però això no es pot fer intel•lectualment, s’ha de fer amb tot el teu ésser, el teu cos, el teu esperit. T’has de convertir en Jesús que es manifesta a través del zen. I això és una guia magnífica per explorar aquest camí.

3 comentaris:

Elisenda Ortega ha dit...

En essència estic molt d'acord amb tu,sobretot la primera part del teu raonament. Ja saps el que penso de les religions (totes) tenen l'empremta de "l'home" i això tot ho canvia, sobretot perquè per arribar a la essència, a les arrels, ens hem de documentar amb els escrits dels apòstols ?, traduïts per?...i tornat a traduir i reinterpretar?, i així dos milers d'anys. M'agrada molt el que va dir el Dalai Lama; en una entrevista el periodista li va preguntar quina de les religions tradicionals creia que en un futur seria la predominant, i ell va contestar que no en tenia ni idea, però que volia creure que triumfaria "l'espiritualitat laica" des de llavors he fet meu aquest pensament, quina meravella ser "espiritual i laic" a l'hora... sentir el TOT dins nostre sense cap norma o paraula pronunciada. Comprenc que t'apasioni el Zen però al cristianisme l'han embrutit tan que no veig com poder arribar a les vertaderes arrels.

mikaela ha dit...

Tan "todo" es Eso que anhelamos que no se puede ni pronunciar pero es naturaleza humana hacerlo aunque esté condenado al fracaso rotundo.

Todo es sagrado. Y laico es intentar resguardarme de tanta intensidad, según lo entiendo.

En defintiva da igual: la aspiración es la misma la llamemos como la llamemos. Volver a nuestra casa y dentro del dojo eso sucede.

En estos terrenos me resulta difícil expresarme con claridad, así que disculpas por anticipado.

Un abrazo.

Siddharta ha dit...

Ane, te expresas con muchísima claridad. Al menos, yo creo que te entiendo perfectamente. Y tus palabras me parecem hermosas, sobretodo el primer párrafo de tu comentario.