“Zazén” en el tren, agitació mental,
els meus fantasmes,
lluita intensa.
De cop, però, aquest matí,
tot l’egoisme ha caigut,
després de molt de temps.
A fora, fred intens: bufa Tramuntana.
Però en el centre del pit, tot és llum i escalfor,
que s’expandeix per tot el tren.
El Meu Cos és el teu cos.
Jo, que sóc l’Amor, no puc abraçar.
Abraça tu, per a Mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada