dimecres, 29 de juny de 2011

Segueixo lluitant amb el meu problema científic: de on surt la longitud característica de les ones de sorra, normalment de varius kilòmetres, quan la longitud d’ona de les onades és molt més petita? Queda clar que és inversament proporcional (aproximadament) al pendent del fons marí a prop de la costa. I això es pot demostrar amb un raonament simple basat en l’escalat de les equacions. I la desproporció tant gran entre una longitud i l’altre és deguda al pendent, que acostuma a ser molt petit. Però darrera d’aquestes matemàtiques s’amaga una raó simple i profunda que intueixo però no acabo de copsar del tot. Segueixo rumiant.
Està clar que la longitud de les ones de sorra no depèn de l’amplada de la zona de rompents ni, aproximadament, de l’alçada de les onades. Depèn essencialment de la longitud d’ona de les onades, però d’una forma molt més complicada del que em pensava fa uns dies. I depèn també de l’angle amb que les onades s’acosten a la costa. Segueixo.

No sé que té a veure això amb l'espiritualitat o amb el Zen, pero disfruto compartint aquesta aventura en el blog.