Avui és un dia especial (com cada dia). Ho celebro començant amb el zazen i amb aquest petit poema que vaig trobar i que està penjat al blog el 23 de juny de 2008.
En aquesta nit de Llum,
demana’m tot el que vulguis,
que si em queda alguna cosa,
ben segur que serà teva.
No importa qui siguis,
ni d’on vinguis.
Aprofita aquesta nit,
que avui no hi ha frontera.
Vine amb mi, avui
que tinc a les mans,
tot el que he viscut,
i sóc només una foguera.
En aquesta nit de Llum,
vine amb mi,
que el meu cor s’ha inflamat,
amb el foc de Sant Joan.
3 comentaris:
Albert soc la Fina em sembla que ja puc fer arribar els meus comentaris a tu i a la Elisenda.
Aquest poema posat el dia 23 m'agrada molt .
Molt bonic Albert, però una mica goserat, no? ves a saber que et demanem...
Per molts anys!!!!!!!!!!
Elisenda, si, però potser no queda gran cosa... Moltes gràcies per la felicitació!! Una abraçada.
Fina, gràcies pels teus comentaris! La nit de Sant Joan sempre ha estat per a mi, una nit màgica. La més màgica de tot l'any. El solstici, els rites ancestrals de celebració, els focs, les festes i revetlles al carrer fins que surt el sol, la disbauxa i la promiscuitat, els petards i focs d'artifici. La culminació de la primavera, la plenitut de la vida, exaltació d'alegria i vitalitat. Tantes i tantes coses. I és en aquest moment tan especial que la meva mare em va parir, el dia de la revetlla, cap al migdia. Mogut per tot això i moltes més coses que no se dir, vaig escriure aquest petit poema, fa 3 anys. Aqui el teniu i sóc feliç de compartir-lo amb tots vosaltres.
Un petò.
Publica un comentari a l'entrada