dissabte, 11 de juny del 2011

No sé perquè, aquesta tarda, l'egoisme ha caigut. I la consciència s'eixampla, s'eixampla, s'eixampla ... És fantàstic!

Camino pel carrer i estic en el riure d'un nen que passa, i en l'animada conversa d'una parella, i en aquell edifici, i en aquella dona que passa amb un cotxet amb un nen, i en aquell colom, i en els núvols. No hi ha límit. Estic en tot i en tothom.

I reconec que això no és nou. És simplement la meva naturalesa de sempre que ha quedat al descuvert. Com un diamant que sempre hi és, però que sovint està covert de pols i bruticia. Ara ha quedat net, al descuvert.

I, com si res, vaig al dojo a practicar.