dilluns, 20 de febrer de 2012

sesshin al Lluçanès

Cansat de sofriment,
cara a cara miro la meva neura.
Tallar l'arbre per l'arrel!
I la LLum, aquella vella amiga,
torna i s'instala.

5 comentaris:

Elisenda Ortega Matas ha dit...

El sofriment ens paralitza, no deixa veure res més que ell mateix i ens impedeix donar un pas endavant. Només mirant-lo des de fora li podem plantar cara i superar-lo. Molts petons!

Siddharta ha dit...

Si, però el sofriment és també estímol per anar més enllà, per superar-lo, per trascendir-lo. Quan un està fart de sofrir, busca l'arrel del sofriment. Quan la troba, la mira cara a cara. I si té prou determinació la talla.

Petons, Elisenda!

Xaro La ha dit...

Qué bonito y sabio Siddharta.

la LLum, aquella vella amiga...

Precioso

Un abrazo desde el alma

Siddharta ha dit...

Uno ya tiene una edad. Se han andado muchos caminos en busca de Aquello. Se han vivido experiencias tremendamente "luminosas" y también se han atravesado desiertos y noches oscuras. Y al final el alma aprende a reposar en lo que Es. Y la Luz aparece como una vieja amiga en el Camino.

Xaro, no te conozco (?) personalmente, pero desde aquí te mando, también, un fuerte abrazo.

Siddharta ha dit...

I ara rellegint això un any i mig més tard m'adono que parlo de "tallar l'arbre per l'arrel". Quin arbre? I una semana més tard: "perquè t'han tallat?". Més casualitats!! Se'm ha glaçat la sang ...