Aquest blog està dedicat a la recerca espiritual lliure com camí d'alliberament de l'esser humà.
Este blog está dedicado a la búsqueda espiritual libre como vía para la liberación del ser humano.
This blog is devoted to the free spiritual research as a way to liberation of human beings.
dilluns, 20 de febrer del 2012
sesshin al Lluçanès
Cansat de sofriment,
cara a cara miro la meva neura.
Tallar l'arbre per l'arrel!
I la LLum, aquella vella amiga,
torna i s'instala.
El sofriment ens paralitza, no deixa veure res més que ell mateix i ens impedeix donar un pas endavant. Només mirant-lo des de fora li podem plantar cara i superar-lo. Molts petons!
Si, però el sofriment és també estímol per anar més enllà, per superar-lo, per trascendir-lo. Quan un està fart de sofrir, busca l'arrel del sofriment. Quan la troba, la mira cara a cara. I si té prou determinació la talla.
Uno ya tiene una edad. Se han andado muchos caminos en busca de Aquello. Se han vivido experiencias tremendamente "luminosas" y también se han atravesado desiertos y noches oscuras. Y al final el alma aprende a reposar en lo que Es. Y la Luz aparece como una vieja amiga en el Camino.
Xaro, no te conozco (?) personalmente, pero desde aquí te mando, también, un fuerte abrazo.
I ara rellegint això un any i mig més tard m'adono que parlo de "tallar l'arbre per l'arrel". Quin arbre? I una semana més tard: "perquè t'han tallat?". Més casualitats!! Se'm ha glaçat la sang ...
5 comentaris:
El sofriment ens paralitza, no deixa veure res més que ell mateix i ens impedeix donar un pas endavant. Només mirant-lo des de fora li podem plantar cara i superar-lo. Molts petons!
Si, però el sofriment és també estímol per anar més enllà, per superar-lo, per trascendir-lo. Quan un està fart de sofrir, busca l'arrel del sofriment. Quan la troba, la mira cara a cara. I si té prou determinació la talla.
Petons, Elisenda!
Qué bonito y sabio Siddharta.
la LLum, aquella vella amiga...
Precioso
Un abrazo desde el alma
Uno ya tiene una edad. Se han andado muchos caminos en busca de Aquello. Se han vivido experiencias tremendamente "luminosas" y también se han atravesado desiertos y noches oscuras. Y al final el alma aprende a reposar en lo que Es. Y la Luz aparece como una vieja amiga en el Camino.
Xaro, no te conozco (?) personalmente, pero desde aquí te mando, también, un fuerte abrazo.
I ara rellegint això un any i mig més tard m'adono que parlo de "tallar l'arbre per l'arrel". Quin arbre? I una semana més tard: "perquè t'han tallat?". Més casualitats!! Se'm ha glaçat la sang ...
Publica un comentari a l'entrada