Fa uns dies deia que abans de respondre a la pregunta de si Deu
existeix, calia preguntar-se què és Deu. Ara això és més vigent
que mai, cal desemmascarar a aquests assassins que usurpen el nom de
Deu per identificar-lo amb aquest monstre que empeny a atropellar
tots els drets humans, des de la llibertat fins al dret a la vida.
És un deure urgent denunciar i combatre el feixisme del segle
XXI.
Òbviament, el feixisme no es va acabar al segle XX amb el
final de la segona guerra mundial. Està latent i torna a aparèixer
sempre que pot. Però els seus múltiples rebrots no son rés
comparats amb el feixisme del jihadisme islàmic. Aquest és sens
dubte, ara per ara, EL feixisme del segle XXI.
I també una reflexió final. No ens enganyem, això no és cosa d'uns individuos aillats, d'unes organitzacions concretes. Recordeu allò de la interdependència que assenyala el Budisme? Quina mena de mon hem creat a on passen aquestes coses? Quina mena de mon estic creant?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada