divendres, 16 de gener de 2015

ateisme


Parlant ahir amb una col·lega, em deia que era atea. Li vaig preguntar què volia dir per a ella ser atea i em va respondre: a) no creure en el Deu de les grans religions monoteistes i b) estar en contra del paper social que han jugat i juguen aquestes religions. Llavors em vaig adonar que jo també era ateu en bona part segons la seva definició perquè estic d'acord amb això (amb matisos respecte del punt b)).

I en canvi, el que anomeno “espiritualitat” o Via, és el centre de la meva vida. Com s'entén això? Els dos elements essencials de la meva forma d'entendre aquest tema:

1) Tinc un enfoc totalment pragmàtic (seguint l'essència del Budisme, segons m'ha semblat entendre aquesta tradició). M'he adonat que existeix el sofriment i que, essencialment, és degut a l'aferrament. Veig que si anem eliminant l'aferrament, tendim a eliminar el sofriment, propi i dels altres. Hi ha maneres d'eliminar l'aferrament. Per exemple, la pràctica del Zen combinada amb una relació viva i directe amb Jesucrist (i amb altres grans mestres com Ramani Maharshi i el Buda Shakiamuni, o altres, contemporanis, com el Pare Marcel Capellades).   Eliminar l'aferrament és anar més enllà de l'ego, la nostre petita identitat individual, separada i il·lusòria, creada per la ment.

2)  Deu, o la Divinitat com prefereixo dir, és l'Ordre Còsmic, no pas un ésser antropomorf capaç de pensar, estimar, voler, etc. La millor descripció de Deu és, per a mi, el Tao o el Dharma. Descobrir i reconèixer aquest ordre universal subjacent en totes les coses i en tots els processos provoca en mi dues reaccions: primer un impuls irresistible d'estudiar intel·lectualment aquest ordre. D’aquí la meva afició per la Filosofia i per la Ciència, que m'ha portat a la meva professió de Físic. I segon, més enllà de la curiositat intel·lectual, un profund sentiment d'emoció, reverència i adoració per aquest Ordre Còsmic. Aquest és el meu impuls místic.

I he trobat que els dos aspectes es reforcen mútuament. Anar més enllà de l'ego, elimina el sofriment i també facilita el sentiment d'unitat amb l'Ordre Còsmic. Aquest sentiment d'unitat, dissolt l'ego. Dissoldre l'ego elimina el sofriment.  Adonar-me que el meu cos és l'Univers sencer i fluir amb l'Ordre Còsmic, intueixo que és, sense cap dubte, la Felicitat Suprema.

4 comentaris:

Ane Elexpe ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ane Elexpe ha dit...

Si en todo estoy de acuerdo, en el punto 2 me salgo de la escala. Me encanta que en muchos de nosotros se den juntos y de una sola vez, el impulso científico y el místico.

un buen abrazo con todo cariño

Roberto Poveda Anadón ha dit...

El otro día leía un texto, que puede que traduzca un día, en que el autor hablando de los budistas extremo orientales decía que para ellos no tenía sentido decirse ateos, igual que tampoco lo tenía proclamarse teístas o agnósticos. Me da la impresión, pues, de que esta cuestión del budismo y el ateísmo, o el teísmo, es un problema nuestro en tanto que occidentales, no del budismo.

Siddharta ha dit...

Es solo un problema para aquellas personas que no tienen ni la menor idea de qué es Dios.

Un abrazo.