Nada te turbe.

Cuando nos demos cuenta de que todas nuestras acciones tienen el mismo valor que comer arroz, habremos encontrado la cosa más importante.

Dedicat a una persona que m'estimo molt.

No hi ha camí cap a la pau.
La Pau és el Camí.

La primavera.
Aquest any també ha vingut!

La consciència negativa fa del mon un infern.
La consciència bondadosa fa del mon el cel.

sesshin a la Garrotxa

Meditar amb el cos.
Després d'un llarg silenci
torno a parlar amb les herbes del camp.

Demà és el dia del pare.
Avui he rebut el regal més gran!

Ser feliç és un deure

Ser feliç és un deure.
Aprendre a ser feliç,
mostrar el que he après
i compartir el camí que du a la felicitat,
és el Deure més Sagrat de tots.

Havieu vist aquest video? El trobo extraordinari!

Silenci. Camino en silenci. La feina em desborda. El sofriment m’afeixuga. De tan en tan, el meu sistema immunitari col•lapsa i em poso malalt: dissabte m’agafa una grip intestinal. Em trobo fatal. El termòmetre no funciona bé, però crec que tinc febre bastant alta. No menjo res durant dos dies. Només aigua amb llimona i sucre. Però tot el que bec ho trec amb la diarrea. Dormo tan com puc, medito, al llit, tan com puc. Observo, m’obro, abraço el malestar, les nàusees, el mal de ventre, la fluixedat. El diumenge pel matí m’assento a prendre el sol, al porxo. Noto com toco fons: el malestar desapareix i crec que començo a remuntar, molt lentament. El meu Pare, el Sol, em cura. Dilluns i dimarts no puc evitar anar a treballar: faig un sobreesforç. Quasi no m’aguanto. Vaig buscant un delicat equilibri entre cuidar el cos al màxim i complir amb les responsabilitats acadèmiques especialment delicades d’aquest inici de setmana. No vaig al metge ni prenc cap medicament. Primer per fluixedat i després per falta de temps, no puc fer zazen assegut, ni a casa, ni al dojo. Només medito al llit. Poc a poc remunto. Dimecres ja em trobo molt millor. Ja menjo quasi normal. Avui, dijous, aquest matí: zazen a casa. Pel vespre, zazen al dojo. Crec que ja estic totalment curat. Una grip intestinal en mig d’una temporada complicada a la feina i en la vida familiar, quina experiència tant interessant!!

En el Zen no hay nada a lo que aferrarse

En el Zen no hay nada a lo que aferrarse. Quienes no lo comprenden así son víctimas de su propia ambición.

Per això el Mestre Kodo Sawaki em va dir fa pocs dies:
“...te advierto que la meditación zazen no sirve para nada y hasta que no hagas una meditación zazen que no sirva para nada, tu meditación zazen no servirá para nada”.

Sàvies paraules! Rotundament Zen tan en el fons, com en la forma.

Ara

Quan més penetro en l’instant present, més se’m eixample i més coses hi caben. Tota la meva vida passada hi cab, totes les situacions, les persones estimades que ens han deixat, tot, en aquest instant ...

Jo que de temperament era tan nostàlgic, que quan tenia vint anys ja sentia nostàlgia de la meva infància, ara que soc gran he perdut la nostàlgia. Gràcies a la pràctica del zen.

Però compta! El meu zazen no serveix per a rés .....

Acabo de sortir de classe

Deu meu, que maca és la Mecànica Clàsica, la de Galileo, Newton, Euler, Lagrange, .... i que extraordinàriament afortunat sóc de poder-me dedicar a ensenyar-la i compartir-la amb centenars de nois i noies.