Avui, mentre tallava un arbre mort per fer-ne llenya he comprès que la mort, com la coneixem, en realitat no existeix. La mort és a cada instant. A cada instant deixem alguna cosa, que no tornarà mai més. I, també, a cada instant, alguna cosa neix. A cada instant, la mort i el naixement. I si vivim el Present, vivim la mort i el naixement, a cada moment. Viure el present és viure la vida i la mort, simultàniament, a cada instant, les dues cares de la mateixa moneda, el ying i el yang. I la mort, tal com la gent en parlem, no és rés. No fa cap por, ni és cap desgràcia. Per això hem de viure intensament el Present, perquè això que vivim, ara, està naixent i està morint, ja. Només si vivim intensament el present podem copsar la llum efímera que hi ha entre naixement i mort. En realitat vivim, només, si vivim intensament el Present. I aquesta llum efímera, aquest punt insignificant entre naixement i mort es pot fer Llum Eterna.