En capvespres com avui, un s’embriaga de vida. L’alegria de tota la gent que inicia les vacances a la platja s’encomana i un sent que l’ego s’afluixa i el nucli del misteri de l’Existència i de la Identitat no està lluny. Sol en mig de la multitud i no sentir-se sol en absolut. La vida es torna càlida, dolça, amable. El jo s’esmorteeix i la Consciència Còsmica es fa present. El ‘propietari’ desapareix i ja no hi ha ningú que posseeixi rés. I quan no hi ha possessió, només queda Consciència.