El regne del Cel està a prop i la gent el cerquem lluny .....

La realització no és rés més que acceptar-me tal com soc,
Profundament.

Acceptar la meva vida,
La meva sort,
Les meves virtuts, les meves limitacions,
Les meves afeccions, les meves depressions,
El meu sofriment, les meves alegries,
La meva creu, el pas del temps, la mort.

Acceptar la meva vida tal com és,
Com una petita peça insignificant d’un TOT còsmic,
I fluir amb aquest TOT, i estimar aquest TOT.

Fora d’això tot són miratges.

Falses promeses, somnis, evasions, entelèquies,
Paranys de l’Ego.

Es quan no vull rés, no enyoro rés, no espero rés,
Es quan em dono totalment, em rendeixo totalment,
Que la pau, l’harmonia i la llum inefables es fan presents.

I és d’aquesta mort, que la Vida comença.