Fer zazen és acariciar un tresor inimaginable i deixar-lo anar. Un poema darrera l’altre passen per la meva ment i els voldria retenir tots. Però el meu treball és no retenir rés. Tot ho deixo anar i em quedo buit.

Tot ho deixo anar i sembla que ho perdi, que caigui en l’oblit... però jo sé molt bé que rés es perd. Tot retornarà en ‘El Dia del Senyor’. I també sé molt bé que ‘El Dia del Senyor’ és Ara. Fermament establert en l‘Ara, Tot ho rebo i Tot ho dono. I no tenint rés, ho tinc Tot.