Diumenge de Rams. Avui comença la Setmana Santa. L’Amor que em té Jesús és tan gran que no el puc expressar, ni entendre, ni tan sols imaginar.... només intueixo que és immens.... Es com si tot l’Oceà sencer volés cabre en un got. Inconcebible! Però sé que és així. Voldria ser un canal d’aquest oceà per a tothom, per tots els essers que em rodegen. No vull guardar-me rés, ni una gota d’aquest mar immens. De vegades pateixo perquè no veig la forma d’expressar, de transmetre, de compartir aquest oceà d’amor, d’alegria i de felicitat. Sóc aquest petit individuo tan limitat, tan maldestre. Finalment, acabo entenent que aquest és el meu camí, aquesta la meva missió, que així ha de ser. I estic content de que sigui així. Aquesta és la Seva Voluntat. Rebentar d’infinit, tot l’oceà en un gotet de vidre. Cremar-me d’amor, per dins ... Si arriba el moment, i així ha de ser, podré transmetre a molta gent aquest Amor. Però això són deliris d’aquest petit individuo. Quan torno a Ell, m’adono de que tot està be tal com està. I torno a reposar en Ell.