Practicava zazen. Vaig anar penetrant en un lloc, empenyent la porta amb la meva recerca. Vaig empènyer la porta amb la meva pregunta: ‘a on és la realització?’ amb la certesa que no podia estar lluny. I així vaig arribar a un lloc de on no es podia anar més enllà. Era un lloc d’arribada. Era allà. I aquest lloc era rendició total. Certament, no es pot anar més enllà de la rendició total. Quan l’ego es desfà, quan la gota d’aigua torna a la mar, quan et dones totalment a l’Estimada, quan ja han caigut totes les reserves, quan han caigut tots els dubtes, això és Arribada. Això ES. Això és la Realització. No en tinc cap dubte. Es això. Tot l’univers en un gra de sorra, tota l’existència en un instant, tot l’amor en l’acte més senzill, tota la llum en una mirada, tota la vida en un moviment d’expansió ...